dilluns, 3 d’abril de 2017

56ena. SORTIDA AL PLÀ D' URGELL - MOLLERUSSA I LINYOLA DIJOUS 27 D'ABRIL DE 2017

PROGRAMA

Aquesta vegada ens acostarem a les terres de Lleida on visitarem els magnífics vestits de paper, entendrem els Canals de l'Urgell, dinarem en un magnífic restaurant a Mollerussa mateix i desprès passarem la tarda entre olors. No podem demanar res mes !!

Visites previstes – Mollerussa (ECCU-MVP) – Linyola (Parc de les Olors)
-----------------------------------------------------------------------------------------

HORARIS PREVISTOS

Hora Localitat Activitat
-----------------------------------------------------------------------------------------

07:45 Vilafranca. Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada – Pels que ho vulguin


08:30 Vilafranca. Sortida en bus direcció Mollerussa – (Temps previst 1 ½ h)


10:00 Mollerussa MUSEU VESTITS PAPER -Visita guiada – (Temps previst 1 h)


11:00 Mollerussa Final visita – Temps lliure (1 ½ h)


11:15 Mollerussa Visita lliure – Nucli antic - Plaça Major – Capella S.Isidori
Plaça Ajuntament – Esglèsia Sant Jaume


12:15 Mollerussa Anar fins l’Espai Canal d’Urgell


12:30 Mollerussa ESPAI CANAL D’URGELL - Visita guiada – (Temps previst 1 h)


13:30 Mollerussa Final visita – Anar al restaurant Resquitx


13:45 Mollerussa Dinar al restaurant RESQUITX – (Ctra. N-II, Km.486)


16:15 Mollerussa Sortida en bus direcció Linyola – (Temps previst 15 m)


16:30 Linyola PARC DE LES OLORS - Visita guiada – Temps previst (2 h)


18:30 Linyola Final de la visita – Sortida direcció Vilafranca del Penedès


20:00 Vilafranca. Arribada

-----------------------------------------------------------------------------------------

MOLLERUSSA


MOLLERUSSA, amb més de 15.000 habitants, és la capital de la comarca del Pla d’Urgell que comprèn setze municipis i dos agregats. En aquests moments és una de les ciutats més importants de la província de Lleida amb una economia que té la seva fortalesa en el sector serveis i en la indústria vinculada a l’agricultura i la ramaderia. El procés d’evolució expansiva que ha conegut els darrers anys ha potenciat un creixement urbà molt rellevant.

El seu nucli tradicional conserva en part l’estructura de l’antiga vila-closa, amb la Plaça Major al centre, on hi ha la petita Capella de Sant Isidori (segle XVI), la Plaça de l’Ajuntament i l’Església de Sant Jaume (1950), obra en maó vist, d’Ignasi Puig i Boada, amb esvelt campanar exempt. L’eixample modern estigué inicialment limitat per la via del ferrocarril de la línia Lleida- Barcelona, via Manresa, així com també pel Canal d’Urgell, però l’augment demogràfic ha ultrapassat aquestes barreres.

La població té el seu origen en un hostal o casa de postes al camí reial de Barcelona a Lleida, reglamentat ja en temps de Jaume I , i estigué sota els domini dels Olzinelles (des del segle XVII marquesos d’Alfarràs), que hi tingueren una casa forta. Un altre fet que posa de relleu l’origen centenari del municipi és la mort documentada del Comte Ermengol V a Mollerussa el 14 de setembre del 1102 en el transcurs d’una batalla per defensar la frontera de les incursions dels musulmans.

L’arribada del ferrocarril (1861) i la seva situació central respecte al Pla d’Urgell feren de la població seu de l’administració del nou canal d’Urgell i de la Comunitat General de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. Mollerussa també acull l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, un museu que repassa la història de la transformació del territori gràcies al rec i el Museu de Vestits de Paper que a finals del 2009 va obrir portes en un edifici contigu al Teatre de L’Amistat i en el qual es pot visitar una col•lecció de 90 vestits premiats al Concurs Nacional de Vestits de Paper.

Mollerussa es caracteritza també per la seva important activitat firal que es desenvolupa al llarg de tot l’any amb prop d’una desena de certàmens organitzats per Fira de Mollerussa. La Fira de Sant Josep, que se celebra durant aquesta festivitat al març i que es remunta al 1872, és el seu principal exponent ja que té àmbit internacional. Aquesta fira reuneix any rere any al voltant de 300 expositors directes i atrau més de 150.000 visitants.


ESPAI CULTURAL DELS CANALS D’URGELL. ECCU


L’Espai Cultural del Canals d’Urgell (ECCU) és un centre d’interpretació de les terres regades pels Canals d’Urgell. La proposta museística d’aquest centre fou creada per Josep Maria Soler i Sabater l’any 2003. Aquest espai té la seu als baixos de la casa de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell que l’ha cedit a l’ECCU per 50 anys. Aquesta casa anomenada també Casa Canal és un edifici de 1.200 m2, construït entre el 1867 i el 1876 segons els projecte de l’enginyer Domingo Cardenal.

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i el Departament d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya constitueixen, l’any 2002, el Consorci del Museu de l’Aigua dels Canals d’Urgell. Una entitat jurídica pròpia que té com a finalitat conservar i difondre tot el patrimoni que ha generat, genera i generarà els Canals d’Urgell, entès com a factor decisiu de les transformacions ocasionades en tot el territori que rega.

Fruit d’aquest Consorci neix l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell inaugurat el 8 de març de 2003. Aquest espai vol reflexar totes i cada una de les transformacions naturals, econòmiques, culturals i socials, ocasionades al conjunt de les terres de Ponent regades pels Canals. Més concretament parlem de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià. Cinc comarques que actualment conformen una de les àrees regades artificialment més grans de tota Europa


L’Espai Cultural té dues zones de presentació diferenciades a l’hora de realitzar la visita: 

Espai permanent. Exposició fixa en el temps i que tracta sobre el territori i el canal.

Espais temporals. Sala polivalent i sala d’exposicions petita on les exposicions són temporals i foranies.

Camins del Canal d'Urgell

En el jardí exterior de la casa troben peces restaurades que també ens parlen de la transformació del territori, com el llaüt, la vagoneta, la màquina de ventar, la barca del seni, la porgadora de grans, la màquina de batre, etc.  A la mateixa avinguda on està situat l’edifici trobem el pas de la tercera sèquia principal dels Canal d’Urgell i el salt d’aigua corresponent.



MUSEU DELS VESTITS DE PAPER



El desembre del 2009, el nou Museu de Vestits de Paper va obrir les seves portes coincidint amb el mateix cap de setmana que es celebrava el 44è Concurs Nacional de Vestits de Paper i 46è Concurs Ciutat de Mollerussa.
La façana MVPEs tracta d’un equipament completament nou situat just al costat de teatre l’Amistat, lloc on tradicionalment s’hi ha celebrat el concurs i també el lloc on va començar la primera exposició de vestits. Llavors no es podia parlar de museu pròpiament, sinó que s’aprofitava l’espai que hi havia entre les llotges del teatre per a exposar-hi els vestits guanyadors.


El Museu de Vestits de Paper respon a una demanda que era gairebé obligada, reconeixent així un costum des de fa temps arrelat a Mollerussa i una forma d’art poc coneguda fora de la ciutat.

Entre les singularitats de Mollerussa, pot ser la més coneguda és el Concurs de Vestits de Paper  que s’hi celebra des de fa 50 anys. El museu és fruit d’aquest concurs, és fruit de tots els seus participants, perquè és gràcies a ells que avui podem comptar amb més de vuitanta vestits exposats per compartir amb tots els visitants.


Un dels principals objectius del museu és precisament donar a conèixer aquesta forma de creació, de disseny, de treball, perquè fins que no es veu un vestit de paper  no es pot ser conscient de tot l’esforç, tot el temps i tota la il·lusió que es necessiten per fer-lo.


LINYOLA


Linyola és la població més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. Amb 2650 habitants. Limita amb els termes de Bellvís i Vallfogona de Balaguer (per l'est), el Poal i el Palau d’Anglesola (al sud),Ivars d’Urgell i Penelles (per l'oest) i Bellcaire d’Urgell (al nord). La població està situada en un turó a 248 m sobre el nivell del mar i té un terme de 28,76 quilòmetres quadrats regat pel Canals d’Urgell (sèquia Segona principal) i el Canal Auxiliar d'Urgell.


PARC DE LES OLORS DE LINYOLA




El Parc de les Olors de Linyola està situat als terrenys d’ una antiga teuleria del poble, la Bòbila del Xifré i els camps que l’envolten. El Parc disposa d’uns 6.000 m2 d’àrea enjardinada i té unes vistes cap al sud que permeten contemplar el paisatge característic del Pla d’Urgell: una plana pràcticament contínua, amb relleus molt suaus i horitzons rectilinis, i amb una de les postes de sol més espectaculars de Catalunya.


L’àrea enjardinada està estructurada en diferents parterres, amb una pèrgola central i dues avingudes també amb pèrgoles que donen ombra i que trenquen en alçada el camp pràcticament pla on s’hi han plantat més de 90 espècies de plantes aromàtiques i medicinals i més de 40 espècies d’arbres i arbusts. Les plantes estan agrupades segons les seves aplicacions, tant culinàries, medicinals com aromàtiques, i especialment en relació amb els diferents oficis artesans, que feien servir aquestes plantes per fer objectes com cistells, tints per la roba, eines per al camp i treballs variats.

Antonieta Xifré Rius, Alex Mases Xifré i Maria Mir Balagueró.

Les Persones

“La nostra iniciativa té com a objectiu recuperar l’espai de l’antiga teuleria de la família, activa fins a principis dels anys 80. Li volíem donar un ús rural, però buscàvem un projecte innovador i sostenible. El Parc de les Olors ens permet combinar la funció de producció i divulgació. Ens fa especial il·lusió poder mostrar la relació entre la flora útil i els oficis vinculats amb les seves aplicacions en objectes, productes i remeis. I entenem que el Parc de les Olors permetrà complementar l’oferta turística de la zona, promocionar el poble de Linyola i possibilitar una alternativa als monopolis de conreus establerts a la comarca.


La camamilla (Matricaria chamomilla) és una planta anual amb qualitats medicinals ben reconegudes. A la Xarxa PO hem demostrat amb anàlisis que la camamilla del Pla d’Urgell és una varietat que té un 25% més de principis actius que altres varietats comercials seleccionades. Té una flor menuda, però extraordinàriament aromàtica i unes propietats amb unes virtuts excel·lents. Símbol de salut i benestar, és planta d’incomptables reconeixements des de temps immemorials.


Dites:

La camamilla de Linyola, cura tota sola”. 
“Si tens un no se que al pap, camamilla a tot drap”


Actualment es treballa en la recuperació del seu cultiu, especialment a Linyola, on mai s’ha perdut la tradició de fer-ne licor. El Parc de les Olors de Linyola s’ha especialitzat en el cultiu d’aquesta planta tan emblemàtica
Al Parc de les Olors de Linyola hi podreu trobar els productes de la Xarxa i també comprar productes de proximitat, especialment;bosses d’infusions, dolços, cervesa artesana amb camamilla de Linyola i objectes de regal, elaborats, condimentats o complementats amb la nostra famosa camamilla.


RESTAURANT RESQUITX, Mollerussa


Resquitx és una empresa familiar que ha anat creixent amb el treball i el pas dels anys. Ara se situa com una de les millors opcions a Lleida per celebrar esdeveniments per qualitat i infraestructura.

La decoració dels salons està extremadament cuidada. Això els fa un lloc amb molt d'encant per celebrar qualsevol àpat.


Els jardins de la finca són un exemple de disseny paisatgístic.

Quan es fa de nit la il·luminació càlida i agradable fan d'aquest lloc un lloc especialment inoblidable.

El dur treball d'aquesta empresa familiar ha situat la seva cuina en un lloc de qualitat i prestigi. Resquitx ofereix als seus clients les últimes tendències en restauració.

MENU DINAR


Recepció al Hall:

Aigua, Suc, Cava Rosat, Xips de patata, Fuet, Olives


Aperitiu

Entrants freds:
Pernil bodega, assortit de formatges, pa de vidre torrat amb tomàquet, coca de recapte
Entrants calents:
Calamar a la romana-Croquetes casolanes


Segons plats a escollir:

Suquet de peix – Nero i Gambes i 3 musclos.
o
Llom de bacallà a la lleidatana, amb carxofa i patata panadera - ,
o
Fricandó de vedella amb Pastís de patata-fruita-xampinyons naturals
o
Galta de porc, amb pastís de patata-fruita-xampinyons naturals

Postres
½ Pastis i bola de gelat de vainilla

Celler:
Vi Blanc synera sec
Vi negre ARTESIA
Cava Brut Nature Masía Estalella
Aigües minerals i refrescos
Cafès i llàgrimes de licor



 Teniu temps per apuntar-vos fins el diumenge dia 23 d'abril

ATENCIÓ
Ja us avancem les destinacions dels dos propers mesos  

MAIG
Berguedà 
Tren del Ciment (Pobla de Lillet)
Fonts del Llobregat (Castellar de N'Hug)
Santuari de Queralt (Berga)

JUNY
Alta Ribagorça
Vall de Boí
Parc Nacional d'Aigüestortes
Esglèsia Sant Climent de Taüll


diumenge, 12 de març de 2017

55ena. SORTIDA A VIC, OSONA 23-3-17



Company@s encentem nova sortida pel dia 23 de març.

Aquesta vegada anirem a Vic que és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya i visitarem l'art episcopal, pujarem a un campanar, farem un cafè a una de les places mes boniques, dinarem com a senyor@s, ens tornarem petits visitant el món del tren i per estirar una mica les cames, farem una passejada per un poble d'origen cèltic i força enlairat on el mossèn ens ensenyarà la seva capella romànica.

PROGRAMA

Visites previstes – Catedral i Museu Episcopal de Vic – Màgic Mon del Tren i Santa Eugènia de Berga
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


HORARIS PREVISTOS



Hora    Localitat         Activitat
-----      -------------       ------------------------------------------------------------------------------

07:45   Vilafranca.    Esmorzar lliure – A Cal Rius de la Girada – Pels que ho vulguin

08:30   Vilafranca.   Sortida en bus direcció Vic

09:45   Vic                 Arribada – Temps lliure

10:00   Vic                  CATEDRAL – Visita guiada – Temps previst (1 hora)

11:00   Vic                  MUSEU EPISCOPAL  - Visita guiada – Temps previst (1 ½ h)

12:30   Vic                  Campanar de la Catedral – Pujada i visita

13:00   Vic                  Visita lliure Plaça Mercadal

14:00   Vic                  Sortida en direcció Sta. Eugènia de Berga

14:30   Sta.Eugènia    Dinar al restaurant ARUMÍ

16:30   Sta.Eugènia    MAGIC MON DEL TREN – Visita guiada – Temps previst (1 h)

17:30   Sta.Eugènia    Esglèsia romànica – Visita guiada – Temps previst (1 h)

18:30   Sta.Eugènia    Final de la visita – Sortida direcció Vilafranca del Penedès

19:45   Vilafranca.      Arribada

----------------------------------------------------------------------------------------- 



VIC

La seva situació geogràfica, a 69 quilòmetres de Barcelona i a 60 de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central. És un municipi que pertany a l'Associació de Municipis per la Independència.

El nom d'aquest municipi es va escriure durant segles amb la forma Vich, segons la grafia tradicional. D'ençà de la primeria dels anys 80, la forma oficial és "Vic", en aplicació de les Normes Ortogràfiques de d’Institut d’Estudis Catalans. La grafia amb "h" final es manté en el cognom Vich, i també és la que té la població homònima d'Arpitània.

CATEDRAL DE VIC

D'aquella època, en resten avui la cripta i el campanar d'estil romànic. A la catedral actual, d'estil neoclàssic, s'hi pot admirar el claustre gòtic construït al segle XIV i el retaule d'alabastre de Pere Oller, del mateix estil. De l'època barroca sobresurt la capella dedicada a sant Bernat Calbó. La decoració mural de la nau central, l'obra de més magnitud de Josep M. Sert, enriqueix el valor artístic de tot el conjunt.
La primera catedral de Vic apareix documentada l'any 516. Durant el període d'invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n'edificà cap altra fins a la repoblació del territori d'Osona pel comte Guifré el Pelós (886) i la restauració del bisbat.

Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. La molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys més tard pel bisbe Pere de Redorta.


LA CATEDRAL ACTUAL

Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle disset hom enderrocà la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el 24 de setembre del 1781, i es consagrà el 15 de setembre de 1803. El projecte és obra del vigatà Josep Moretó i Codina, en estil neoclàssic. Aquest és el present edifici.
El 1891 va obrir les portes el Museu Episcopal de Vic, al davant de la seu, amb obres que pertanyien a la Catedral.
Ja al segle XX, Josep Maria Sert va rebre l'encàrrec de decorar els murs i sostres de l'interior. Sert va acabar les pintures de totes les parets en 1930 i, el 1931 la catedral va ser declarada Monument Històric Artístic. Poc després, durant la Guerra civil, la catedral va ser cremada i part de l'edifici es va enfonsar. Restaurada, Josep Maria Sert va tornar a pintar els murs, ja que les pintures havien quedat totalment destruïdes. Aquesta nova versió dels olis va quedar acabada el 1945.


MUSEU EPISCOPAL DE VIC

El MEV ocupa un lloc preeminent entre els museus d'Europa i aplega una de les millors col·leccions d'art romànic i gòtic del món.
El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.

Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu  Josep gudiol, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyeny i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.
L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.


El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per conservar, documentar, estudiar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats dirigits a involucrar a tot tipus de públics.


SANTA EUGÈNCIA DE BERGA

L'explicació del nom Berga la derivem a l'etimologia d’origen ligur o cèltic i que el nom equival a altura o elevació del terreny.

Efectivament la població està enlairada respecte a les valls de la plana de Vic, el nom Berga apareix a poblacions, valls i rius als països escandinaus, ja que l’etimologia s’acosta al Berga holandès o al Bergen Alemany.

Dels del 915, alguns documents expressen el nom Berga a una antiga vil·la o gran explotació rural.

Al 946 hi ha un document que diu que Balasc dóna a la seva muller Caritosa i els seus fills una heretat formada per cases, terres i vinyes dintre del terme del castell de Taradell.

Els topònims o noms de Santa Eugènia i de Berga s’uneixen entrat el segle XI, si bé en alguns moments apareixen separats.

No es troba informació de una gran família de nobles o gran llinatge que en posseís el domini. Els Berga que surten en la documentació del segle XIII son gent pagesa normals.

En algun document de l'any 1100 fa referència als castlans del senyor del castell de Taradell. La Família Santa Eugènia era una família del castell de Taradell i tenia també la missió de mantenir fortificat i vigilat el casal d’Ezpinzella (Viladrau) i això ho feien amb l’ajuda de feligresos de Santa Eugènia, residents al Samuntà o sector de l’antiga demarcació de Santa Eugènia que va continuar unida al castell de Taradell.

Els senyors dels Castells se servien d’altres cavallers de riquesa o rang inferior que defensaven els Castells i el seu territori, anomenats Castlans.

Fins ben avançat el segle XV la família Santa Eugènia té un paper molt destacat a Osona i a altres indrets del país, i fins i tot a Mallorca, una notable família de la més antiga noblesa comarcal, escrita també Santaeugènia. La família va rebre aquest cognom perquè tenien el seu solar o residència inicial a la vora de l'església de Santa Eugènia, a la segrera. Més endavant una branca passà a viure i a senyorejar a la població de Torroella de Montgrí i altra es va entroncar amb els senyors d'heures o de Sala-d'heures a principis del segle XIII.

Jaume I al 1230 va nomenar Bernat de Santa Eugènia governador de Mallorca, aquest figura en molts documents del rei Jaume I fet que revela que anava en el seu seguici, rebent diferents bens a València i el castell de Pals. Bernat III va fundar l’església de Santa Eugènia de Mallorca, ara municipi.

La família es va extingir, si bé es va fer conèixer i van estendre el nom de Santa Eugènia molt més enllà dels límits geogràfics del seu terme i de la comarca d'Osona.

 l'ESGLÈSIA ROMÀNICA DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA

L'església de Santa Eugènia es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l'any 917; les seves funcions parroquials s'esmenten ja l'any 976. L'any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga. 
L'església, a més d'estar dedicada a Santa Eugènia, també ho era a Santa Cecília, tal com és documentat l'any 974, mentre que el 1374 els altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l'església fou consagrada de nou.
L'església fou reconstruïda entorn de l'any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot de relíquies segellat amb l'anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe Oliba, descobert l'any 1970. 
Vers l'any 1144 l'església de Santa Eugènia fou cedida a la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció d'un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així com una torreta a la banda sud-est. El 1173 l'església fou consagrada de nou. 
Al llarg dels segles XVI i XVII es van afegir capelles als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. 

El portal es degué construir a mitjans del segle XII quan s'efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l'església de la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle XI, el 1173 es va tornar a consagrar. L'acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells. Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant Jaume. L'historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l'església, senyala la semblança d'aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de Vic i dóna la hipòtesi que fos obrada pels mateixos artistes.
El cloquer es degué erigir a mitjans del Segle XII quan s'efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d'angle del mateix indret. 
Aquest campanar damunt d'un cimbori, és únic en la comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.

RESTAURANT L’ARUMÍ

Amb 50 anys d’història, el restaurant L’Arumí segueix treballant dia a dia per oferir els seus clients uns productes de qualitat acompanyats amb un tracte familiar que us farà sentir com a casa. A casa nostra podreu degustar des de la cuina tradicional catalana fins a una cuina de mercat i moderna en què cal destacar l’especialitat en peix i marisc fresc.

Disposem de terrassa climatitzada i amplis menjadors on podreu celebrar els vostres banquets, comunions, reunions de grups i també menjadors més petits i acollidors per gaudir d’una magnífica vetllada.
Situat a 3 km de Vic, amb aparcament, jardí amb gronxadors i el Màgic Món del Tren situat a escassos mestres, només ens queda convidar-vos a passar amb nosaltres un dia inoblidable!
MENU


- Plat individual - Amanida L'Arumí
Podreu degustar: Espàrrecs, Esqueixada, Pinya Natural, Pastís de Rap amb Llagostí, Paté Caramel·litzat, Pernil del País, Llonganissa, Fuet i Amanida de Formatge de Cabra amb Pernil d’Ànec.

-Segons a triar 

- Calamars a la Romana
- Melós de Vedella al Porto
- Confit d’Ànec amb Prunes i Pinyons
- Carn de Xai a la Brasa
- Conill a l’Allet
- Lluç Fresc a la Planxa 

- Vins - Negre - Bach
- Blanc i Rosat - Alsina Sardà
- Postres, Pa . Aigües i Cafés
- Licors (Xupitos)




EL MON MAGIC DEL TREN
L’establiment ubicat al municipi de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona, està situat dins una zona d’interès històric, cultural, turístic i amb un pol d’atracció econòmic e industrial com és la ciutat de Vic, capital de comarca famosa pels seus mercats, cultura, gastronomia, etc. 



Referent a les vies de comunicació, l’exposició manté situació equidistant amb els diferents centres d’atracció turística de Catalunya, com són Barcelona, els Pirineus, la Costa Brava, Girona i la Catalunya interior; amb bones comunicacions com són l’autovia C-17, l’eix transversal C-25, el nou eix Vic- Olot i el ferrocarril Barcelona – Puigcerdà i La Tour de Carol.


El Màgic Món del tren és una instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme. Aquesta activitat, nova en el nostre país, intenta donar a conèixer el món del tren en miniatura, essent un espai per  ser visitat pel públic de totes les edats.
Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens Märklin des del 1984, ha anat confegint una important col·lecció de locomotores i vagons d’escala HO (1:87) així com d’altres peces d’escala 1 (1:32)

En els baixos del seu habitatge particular tenia situades unes vitrines on mostrava una part de la col·lecció i dues maquetes HO. La més antiga, construïda amb via M a l’any 1991, recreava el món del ferrocarril de vapor. L’altre,  de construcció més recent, realitzada amb via K i C,  mostrava el ferrocarril  de tracció elèctrica.

La seva il·lusió era seguir ampliant la col·lecció i continuar treballant en el maquetisme amb la intenció de donar-lo a conèixer no només als afeccionats al tren sinó també al públic en general. Així doncs, crea el Màgic món del Tren,  espai dedicat al món del tren en miniatura, on s’exposa la seva col·lecció particular i dues maquetes de grans dimensions: una d’HO  i una altra, en construcció, d’escala 1.
Aquesta mostra (museu) de 1000 metres quadrats està ubicada en una edificació moderna, adaptada a  tots els visitants i dotada amb les últimes tecnologies. Consta de tres plantes:


Planta baixa

Exposició de la col·lecció : 750 locomotores i 3.500 vagons; objectes relacionats amb el món del ferrocarril

Diorames d’ambient ferroviari

Cases de nines

Reproduccions de botigues en miniatura

Recepció 


Zona de descans
1ª planta
250 m2 de maqueta d’escala HO converteixen aquesta planta en la més màgica, única, i espectacular de tot el recinte.
Per a la construcció d’aquesta maqueta s’han requerit  més 15000 hores de treball,  1000 metres de via, 660 edificacions, 6000 arbres, 8000 “persones”, i 2000 punts de llum, entre molts altres elements com fusta, guix, ferro, suro etc.   (veure reportatge publicat en la revista especialitzada “Mas Tren” nº 61 any 2009).
2ª Planta
Aquesta zona, que encara està en construcció, comptarà amb una maqueta d’escala 1 (1/32) que podrà ser visitada per tots els públics.
Hi haurà, també,  l’exposició de la col·lecció particular de trens d’escala 1 (1/32) de Josep Arumí Bou i de Josep M. Dot Bres  a més de la col·lecció de trens de diferents escales de Jordi Garreta.

Data límit per apuntar-se: diumenge 19 de març

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...